El Carnestoltes a les escoles bressol - Creixer Junts
21933
post-template-default,single,single-post,postid-21933,single-format-standard,hazel-core-1.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,select-child-theme-ver-1.1,select-theme-ver-4.3,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive
 

El Carnestoltes a les escoles bressol

El Carnestoltes a les escoles bressol

El carnestoltes, nom amb què s’anomena habitualment aquesta festa a Catalunya, s’ha convertit en una gran festa celebrada a tot el món uns dies abans de la quaresma. En els seus orígens religiosos es buscava gaudir de tot allò que estava prohibit durant aquest període com ara el dejuni i el seguiment estricte de normes socials.

Els orígens religiosos han anat desapareixent, tal i com passa amb moltes altres festes, que es van transformant en el temps. El que sí queda és la disbauxa: la transgressió de les normes, el disfressar-se…, de la qual en gaudeixen infants i adults.

Els infants que van a l’escola bressol són molt petits, per tant cal anar més a poc a poc, com amb totes les altres propostes que les criatures van vivint i aprenent. Amb freqüència ens avancem als processos naturals dels infants, i els incloem en situacions que pel seu moment de comprensió del món, els és difícil d’entendre i fins i tot els poden fer viure impressions poc convenients. Aquests infants, en els seus tres primers anys de vida estan construint la seva identitat personal i la percepció de la dels altres. Es van reconeixent com a diferents i van establint les seves relacions amb els altres infants i també amb els adults que els acompanyen.

Sovint hem pogut sentir a les famílies explicar anècdotes de com els seus fills i les seves filles, al voltant de l’any i mig, han quedat desconcertats en veure el pare que s’ha tret la barba o la mare que s’ha canviat el color del cabell, donat que mostren dificultats en reconeixe’ls com a tals. Els seus propis fills/es, els miren i ploren confosos i això els provoca dubtes sobre si l’adult que tenen al davant és el seu referent de confiança.

Observant aquestes situacions ens adonem de com en som d’egocèntrics els adults i de com ens costa veure el moment que estan vivint els infants. Els nens i les nenes, tot i que encara no tinguin la capacitat de la parla desenvolupada, ens comuniquen les seves necessitats i les seves emocions. Mostren el que senten amb expressions facials i corporals. Tot i amb això els adults, moltes vegades, no estem atents al què ens volen dir i fem la nostra.

Davant la reflexió del com cel·lebrem i com es viu el Carnaval a l’escola bressol, alguns mestres i algunes famílies defensen el fet que les criatures s’ho passen bé amb aquesta festa. Pensem que, el fet que hi hagi criatures que no mostrin rebuig sinó alegria davant la situació, no ens assegura que sigui per un gaudi d’aquesta sinó més aviat ens fa pensar en una forma de correspondre a allò que l’adult de referència espera de l’infant. Aquesta idea està desenvolupada per la Dra. Myrtha Chockler i queda constatada en alguna de les seves aportacions.

A les llars d’infants, tenim l’oportunitat que famílies i educadors/es aprenguem a “escoltar” els infants, a observar com creixen i la seva forma de descobrir el món que els envolta, i a decidir quines respostes els podem donar per a que el camí de l’aprenentatge de la vida sigui el més adequat per a cadascuna de les criatures.

A l’escola bressol, som responsables d’aprofundir i pensar en com apropem la vida als infants, cosa que ens motiva a observar atentament les criatures, a fer formació permanent i molt especialment a reunir-nos amb l’equip per analitzar les nostres observacions sobre com són els infants, com es desenvolupen i quin és el nostre paper com a educadors/es, tenint en compte els referents evolutius teòrics. A més, quan podem fer aquestes reflexions juntament amb les famílies, eixamplem la nostra mirada sobre els processos dels infants.

En aquest sentit, vam aprendre de Jean Piaget que, durant els primers dos anys de vida aproximadament, els infants viuen un procés evolutiu de descentralització dels objectes i, posteriorment, comencen a construir la seva personalitat mitjançant la funció simbòlica.

Això vol dir que els infants més petits de la llar no entenen la funció d’aquesta festa ni el fet de la transformació i el canvi d’imatge de les persones. Això els provoca malestar i molta incomoditat que no és res més que por a allò que desconeixen.

Els equips que ja han reflexionat sobre aquest tema i han canviat la seva postura envers el que ofereixen als infants, sabent que les criatures no necessiten aquesta celebració que deforma la realitat, han optat per no celebrar-la a l’escola.

Amb els més grans, podem ampliar aquests jocs de festa, però sempre en el marc de les propostes de l’escola, en el sentit que és l’infant qui tria allò amb el què vol jugar, sense que es puguin sentir forçats a fer “allò que toca”.

La celebració de les festes populars a les escoles bressol seria un tema que caldria repensar sobretot amb relació a com ho viuen els infants.

LES 4 amb la col·laboració de la Dolors Solé juny 2020

No Comments

Post a Comment