Prevenció de malalties entre els 0-3 anys: les tovalloles
A les escoles bressol hi conviuen moltes persones i de totes les edats. Com a educadors i educadores, cal mantenir sempre l’alerta a l’hora de prevenir malalties en els grups d’infants petits. La salut i la seguretat són els criteris que cal que estiguin sempre per sobre dels valors pedagògics.
No sabem si algun organisme oficial té informació sobre l’índex de malalties que els infants contrauen a l’escola ni si això té alguna relació amb el tipus de centre (per ràtios d’infants, tipus d’edificis i instal·lacions, entre altres factors).
Algunes escoles bressol donen consells i imposen normatives durant el període de matriculació per evitar els contagis a l’escola: aconsellen sobre la higiene dels objectes personals, de les joguines, dels estris de taula i de cuina, dels adults, de les zones humides, etc. Nosaltres, en aquest apartat, volem, sobretot, centrar l’atenció a la reflexió sobre l’ús de les tovalloles personals de cada infant.
Podem observar com les tovalloles compleixen tres funcions: la primera és l’aprenentatge de l’hàbit d’eixugar-se les mans i la cara després de rentar-se; la segona, el descobriment de l’element personal i la construcció de la identitat, i la tercera, senzillament com a element de joc.
Per garantir la neteja de cada infant, les escoles bressol solen fer servir tovalloles de rus. Cal tenir present que aquest material, quan es tracta en entorns humits i càlids, pot atraure cultius de bacteris, a més del fet que els infants a vegades passaran d’una tovallola a la veïna encara que hi hagi penjadors individuals. Una opció a contemplar per fer aquesta pràctica més higiènica seria utilitzar-ne de paper d’un sol ús.
Aquest fet que ens porta a la preocupació, totalment justificada, de moltes persones pel que fa al malbaratament de paper i a les consideracions de sostenibilitat que comporta aquesta pràctica. Per a contrarestar el malbaratament, ens comprometríem a tenir en compte que les empreses fabricants d’aquest material s’ocupin elles mateixes de la replantació d’arbres.
Pel que fa a la higienització de l’espai on els infants guarden les tovalloles, potser caldria trobar alguna altra manera d’organitzar aquest espai d’higiene sense descartar-les com a element de neteja personal. De fet, considerem que la tovallola de roba és molt més agradable al tacte que la de paper. Doc.1
La segona funció de la tovallola està directament vinculada a la construcció de la identitat de l’infant. Es tracta d’un objecte personal, que ve de casa, conegut per ells i elles, que el poden connectar amb la seva família i cultura, no només per l’ús que se’n fa, sinó també pel tacte, l’olor, el color, etc. La tovallola els permet vincular l’absència de la família amb la mestra i l’entorn de l’escola.
La tercera funció fa referència a l’ús de la tovallola com a element de joc. Coneixem la descoberta que en fan, ja que els resulta interessant per les seves mides i textura, els hi agrada tocar-la, penjar-la i despenjar-la, algunes criatures la pleguen, es tapen la cara… També gràcies a la tovallola poden cobrir joguines o paneres, o la poden convertir en una manta per tapar nines, per exemple.
En relació a la funció de joc, és possible oferir, com ja es fa en diferents espais, robes de diferents textures, colors i mides (tovallons, talls de roba…) per tal que els infants les utilitzin per al joc espontani, sense que sigui la mateixa tovallola que utilitzen per a la higiene personal.
Aquest material pedagògic també permet al o la mestra tenir-ne cura a l’hora de recollir, especialment si ho fa delicadament, ja que dona un bon exemple de polidesa i d’harmonia. Per tant, considerem deixar la tovallola exclusivament per a les dues primeres funcions: la construcció de la identitat de l’infant i la seva higiene personal.
Les 4,
Amb les aportacions de l’Èlia Martínez
No Comments