El Carnestoltes a les Escoles Bressol - Creixer Junts
21655
post-template-default,single,single-post,postid-21655,single-format-standard,hazel-core-1.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,select-child-theme-ver-1.1,select-theme-ver-4.3,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive
 

El Carnestoltes a les Escoles Bressol

El Carnestoltes a les Escoles Bressol

 El CARNESTOLTES, nom amb què s’anomena habitualment a Catalunya, és la gran festa que des de fa molts anys es celebra a diversos països del món uns dies abans de la Quaresma, i va néixer per poder gaudir de tot allò habitualment prohibit, època de dejunis de tota mena i de seguiment estricte de normes. 

Els orígens religiosos han anat desapareixent, tal i com passa amb moltes altres festes, que es van transformant en el temps. El que sí queda és la festa: la transgressió de les normes, el disfressar-se, etc., de la qual en gaudeixen infants i adults. 

A l’escola bressol, al tractar-se d’infants molt petits, cal anar a poc a poc, com amb totes les altres propostes que les criatures van vivint i aprenent. 

Amb freqüència ens avancem als processos naturals dels infants, i els incloem en coses que pel seu moment de comprensió del món, els es difícil d’entendre i fins i tot els poden fer viure impressions poc convenients. Aquests infants, en els seus tres primers anys de vida estan construint la seva identitat personal i la percepció de la dels altres. Es van reconeixent com a diferents i van establint les seves relacions amb els altres infants i també amb els adults i adultes que els acompanyen. 

Sovint hem pogut sentir a les famílies explicant anècdotes al voltant del reconeixement dels pares i mares per part del seu fill/filla, d’edat al voltant d’un any i mig, quan un pare s’ha tret la barba o quan una mare s’ha canviat el color del cabell, etc.. Els seus fills/es els miren i ploren, probablement confosos en el seu reconeixement, dubtant de si és la persona assumida com de la seva confiança. 

Observant aquestes situacions, ens adonem de com en som d’egocèntrics els adults, vivint moltes vegades al marge de la comprensió dels infants. I és que els nens i les nenes, abans de saber parlar, ens expliquen prou bé allò que senten (i els que no ho mostren plorant o bé amb cara d’estranyesa, no vol dir que no els fem entrar en conflicte). 

Fent formacions ens trobem que, davant la reflexió del què és i de com celebrem el Carnaval, alguns mestres i algunes famílies defensen el fet que les criatures s’ho passen bé amb aquesta festa. Pensem que, el fet que hi hagi criatures que no mostrin rebuig sinó alegria, no ens assegura que sigui per una comprensió de la situació sinó més aviat ens fa pensar en l’aportació de la Myrtha Chockler de com els infants responen als adults de la manera que aquests esperen que responguin. 

Les escoles bressol, tenim l’oportunitat de que famílies i educadors/es poguem aprendre a “escoltar” els infants, a observar la seva forma de descobrir el món que els Doc 03 envolta, i decidir quines respostes els podem donar, perquè el camí de l’aprenentatge de la vida sigui el millor.

A l’escola bressol, som responsables d’aprofundir i pensar en com apropem la vida als infants, cosa que ens motiva a observar atentament les criatures, a fer formació permanent i molt especialment a reunir-nos per analitzar les nostres observacions sobre com són els infants, com es desenvolupen i quin és el nostre paper com a educadors/es i acompanyadors/es. A més, quan podem fer aquestes reflexions juntament amb les famílies, eixamplem el nostre coneixement de com creixen i aprenen a entendre el món. 

Sobre el Carnestoltes, la reflexió ens porta a què a l’escola, amb els infants fins passats els dos anys, podem jugar amb elements de festa durant aquests dies, cosa que als seus ulls, lligarà amb el que la majoria dels infants visquin en família i al carrer. Però el que vegin al carrer, ho veuran amb les seves famílies a prop, que els donaran la seguretat que necessiten en moments d’incomprensió. 

Amb els més grans, podem ampliar aquests jocs de festa, però sempre en el marc de les propostes de l’escola, en el sentit de que és l’infant qui tria allò amb que vol jugar, sense que es puguin sentir forçats a fer “allò que toca”. 

El desig de celebrar les Festes tradicionals a la llar (La Castanyera, Nadal i Tió, Carnestoltes, Sant Jordi) i, generalment, en línia de complaure les famílies, pensem que s’haurien de dur a terme al final de la jornada habitual, quan les famílies arriben a recollir les criatures i podem compartir una estona entre tots: infants i adults. 

LES 4 

les4.rman@gmail.com 

Marta Seguí
msegui@creixerjunts.cat

No Comments

Post a Comment