Què és el “Tres Postures”? - Créixer Junts
22464
post-template-default,single,single-post,postid-22464,single-format-standard,hazel-core-1.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,select-child-theme-ver-1.1,select-theme-ver-4.3,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive
 

Què és el “Tres Postures”?

Què és el “Tres Postures”?

És un mòdul de forma abstracta, de petites dimensions, fet amb fusta massissa, amb cantells arrodonits, superfí-cies llises sense sortints de cap tipus i envernissat amb productes ecològics, totalment adequat per a criatures a partir de l’inici del desplaçament lliure i voluntari.

El “tres postures” dona resposta a les capacitats motrius dels infants, ja que els permet agafar-s’hi, agenollar-se, posar-se dempeus, sostenir-se en ell, pujar-hi, …

Com que és un mòdul consistent degut als materials dels que està fet i equilibrat per la seva forma, es manté estable i per tant, permet que els infants s’hi agafin, s’incorporin descobrint la verticalitat per sí mateixes, i es mantinguin drets de manera segura. Poc a poc, el van rodejant i posteriorment s’hi enfilen. Un cop dalt, proven diverses postures com acotxat, de genolls i, inclús, aconsegueixen asseure’s sobre ell. Tots aquests descobriments els produeixen molta satisfacció i plaer ja que els han aconseguit sense ajuda de la persona adulta.

A més, sota la nostra visió, donem molta importància a totes les postures intermèdies, moltes vegades imperceptibles i no valorades, que donen pas a les postures més reconegudes, que li permet viure aquest mòdul. I, per sobre de tot, destaquem el fet de que puguin asseure’s i posar-se de peu de forma autònoma, per la seva pròpia decisió, ja que sovint observem com és la persona que l’acompanya qui asseu o posa de peu a l’infant en diferents situacions, molt abans que aquest ho aconsegueixi per sí sol.

Les diverses cares que pot mostrar el “tres postures”, segons el situï l’adult a l’abast de l’infant, li permeten abordar-lo de diferents formes i percebre diverses perspectives de l’entorn. A més, aquest material li dona la possibilitat de reconeixement a través del tacte i de percebre les seves formes geomètriques a partir de l’abordatge amb tot el cos.

En els espais per a infants, la persona adulta pot proposar els “tres postures” distribuïts de diverses maneres: agrupats i en distinta posició, separats entre sí, combinats amb altres elements i estructures, tapats amb roba, folrats amb papers, …, de forma que, amb el pas del temps, ofereixin als infants noves descobertes en el seu entorn de joc.

Quan els infants ja poden asseure’s en una taula sols o bé amb altres criatures, el “tres postures” pot esdevenir un element per asseure’s, anterior a la cadireta o al tamboret, afiançant així la postura d’assegut, aconseguida per ell mateix. D’aquesta manera, avança en la seva autonomia, se li respecta la seva voluntat d’acció i el ritme al que ho aconsegueix. A més, respectar l’autonomia de les criatures, permet a la persona adulta no haver d’alçar-lo en braços i així pot evitar un desgast físic prescindible.

Sempre cal que existeixi una certa proporcionalitat entre l’alçada de la taula i la de l’element que s’utilitzi per a asseure’s, garantint així l’ergonomia i el confort de la criatura.

En el procés d’evolució motriu dels infants, cal que vetllem pel respecte al seu dret a escollir i, per sobre de tot, cal acompanyar-los des de la confiança en les seves capacitats innates i el seu desenvolupament autònom.

Les 4,

les4.rman@gmail.com

No Comments

Post a Comment